Josep Marigó (PSC) a la inauguració de les obres de rehabilitació de la CP, contemplant la fotografia reivindicativa de l’edifici de la Cooperativa.(Publicat a la revista Cel Obert)
La Casa del Poble de Blanes té un paper molt actiu en la vida política, social, cultural i recreativa durant els primers tres decennis del segle XX. Aquesta societat neix el dia 5 de març de 1905, la data en que es registren els estatuts oficials al Govern Civil de Girona. En l’articulat dels primers estatuts d’aquesta centenària entitat s’hi estableixen clarament els seus objectius. Entre les seves finalitats hi ha estimular als seus socis i al poble en general a la creació d’institucions de caràcter polític republicà, on també hi hagi un espai per a la diversió i l’educació.
Durant els primers anys no disposen d’un local propi i les reunions i actes se celebren en cases particulars. L’any 1915 compren un immoble al carrer de la Muralla, que posteriorment s’engrandeix amb l’adquisició de la finca veïna. Aquest és el primer local de la Casa del Poble, on hi tenen lloc les seves activitats més multitudinàries, no només les de caire polític i cultural, com els apassionats mítings electorals i les representacions poètiques i teatrals, sinó també les de caire més social.
La Casa del Poble de Blanes té un paper molt actiu en la vida política, social, cultural i recreativa durant els primers tres decennis del segle XX. Aquesta societat neix el dia 5 de març de 1905, la data en que es registren els estatuts oficials al Govern Civil de Girona. En l’articulat dels primers estatuts d’aquesta centenària entitat s’hi estableixen clarament els seus objectius. Entre les seves finalitats hi ha estimular als seus socis i al poble en general a la creació d’institucions de caràcter polític republicà, on també hi hagi un espai per a la diversió i l’educació.
Durant els primers anys no disposen d’un local propi i les reunions i actes se celebren en cases particulars. L’any 1915 compren un immoble al carrer de la Muralla, que posteriorment s’engrandeix amb l’adquisició de la finca veïna. Aquest és el primer local de la Casa del Poble, on hi tenen lloc les seves activitats més multitudinàries, no només les de caire polític i cultural, com els apassionats mítings electorals i les representacions poètiques i teatrals, sinó també les de caire més social.
A partir de la creació de la Cooperativa La Blandense es proporciona als associats aliments i vestuari de primera necessitat a uns preus més econòmics. La Blandense, a més de ser una cooperativa de consum també funciona com a mecanisme d’estalvi, beneficiant a aquelles persones que compren més productes i que més treballaven per a la cooperativa. La seva secció de socors mutus és una altra mostra del fort cooperativisme exercit a favor de la gent més necessitada del poble, teixint una veritable xarxa social que evita greus situacions d’exclusió i pobresa, alhora que proporciona assistència mèdica i farmacèutica gratuïta als socis malalts i als seus familiars directes.
Per a ser soci, i per tant poder gaudir dels serveis que oferia La Blandense, també calia ser-ho del Partit Republicà i de la Casa del Poble. En els seus estatuts també es comenta que en cas d’una dissolució de l’entitat, els seus béns han de ser lliurats a la Junta de la Casa del Poble, perquè siguin destinats a finalitats culturals.
A partir de l’any 1925, amb la construcció d’unes noves instal·lacions al Passeig de Dintre, l’entitat viu un moment de màxima activitat i esplendor, quan arriba a tenir més de vuit-cents socis. Però l’any 1936 esclata la Guerra Civil i al 1939 es produeix el triomf de les forces feixistes revoltades. El general Franco instaura la seva dictadura. S’expropien els béns dels dirigents republicans i els de la Casa del Poble, fent desaparèixer la seva tasca social i les seves activitats. Una part de les propietats confiscades no es poden a recuperar fins a quaranta anys després. Altres propietats i documents continuen en mans d’organismes i institucions, com l’Estat i la Generalitat de Catalunya.
A partir de l’any 1925, amb la construcció d’unes noves instal·lacions al Passeig de Dintre, l’entitat viu un moment de màxima activitat i esplendor, quan arriba a tenir més de vuit-cents socis. Però l’any 1936 esclata la Guerra Civil i al 1939 es produeix el triomf de les forces feixistes revoltades. El general Franco instaura la seva dictadura. S’expropien els béns dels dirigents republicans i els de la Casa del Poble, fent desaparèixer la seva tasca social i les seves activitats. Una part de les propietats confiscades no es poden a recuperar fins a quaranta anys després. Altres propietats i documents continuen en mans d’organismes i institucions, com l’Estat i la Generalitat de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada